D'hora, però ben d'hora, i tot just clarejant el dia arribem al coll de la Creu de Fumanya lloc a on deixarem la furgoneta , des d'aquí comencem l'ascensió, agafem primer una pista direcció nord-oest per després desviar-nos per un corriol a la dreta que s'endinsa pel bosc, aquí la pujada s'accentua notablement i ja no afluixarà fins arribar al coll de la Creu de Ferro, és en aquest tram del recorregut on veiem al darrera nostre una impressionant albada de vistosos colors ataronjats que tenyeix amb la seva brillantor les boires matinals.
Un cop a dalt el coll és hora d'abrigar-se, doncs com si de sobte obrissin una porta, percebem el vent fred del nord bufant-nos de cara.Hem canviat de vistes, ara davant nostre veiem el Pedra i més enrere la serra del Cadí una mica enfarinada per la neu, ens adrecem planejant pels prats, mancats de neu aquest any, cap al refugi del Delgado Ubeda per esmorzar abans de pujar a la Gallina Pelada i per sort el trobem obert, un cop dins amb l'escalfor de l'estufa, el seu fum i sobretot el porró de vi ens acabem treien el fred del cos.
I després de la cantada és hora de tornar, anirem carenejant la serra gaudint de les vistes, pel sud veiem Montserrat sobresurtin per sobre de la boira, pel nord veiem el Pedra, Cadí i el Puigmal nevat entre altres.
Finalment arribem al coll , pugem al cim de la Creu de Ferro, fem la foto i baixarem un tram al nostre estil "sense camí", fins a retrobar el camí de pujada que ens portarà a on hem deixat furgoneta.
Hem gaudit d'un matí complert, intens i emotiu!!
Fins l'any que veeeeee !!!!!
